Somriure arcaic

El somriure arcaic és una característica representativa en l'expressió facial de les escultures de l'època arcaica (grosso modo, entre 600 aC i 480 aC) de l'antiga Grècia,^[1][2] en especial del segon quart del segle vi aC. Possiblement, en un intent de donar vida i expressivitat a les escultures, perquè transmetessin benestar, com es fa per exemple, als budes asiàtics. S'optava per corbar lleugerament els extrems dels llavis cap amunt, generant una mena de somriure tranquil però una mica forçat. Per als habituats al realisme, aquest somriure els sembla poc natural i pla, tot i que, tenint en compte l'evolució i les obres anteriors, per exemple de l'art egipci, es pot considerar un pas endavant vers el realisme.

Un dels exemples més famosos de somriure arcaic és el Kouros de Kroisos. D'altra banda, el somriure arcaic del guerrer moribund al Temple d'Afaia, a Grècia, és interessant pel seu context personal, és a dir, que somriu malgrat estar a punt de morir. És característic de les kórei i dels kouros arcaics.