Stephan Ladislaus Endlicher

Stephan Ladislaus Endlicher

Biografia
Naixement	24 juny 1804 Bratislava (Eslovàquia)
Mort	28 març 1849 (44 anys) Viena (Àustria)
Sepultura	cementiri central de Viena
Membre del Parlament de Frankfurt
Activitat
Camp de treball	Botànica
Ocupació	botànic, numismàtic, catedràtic, micòleg, lingüista, sinòleg, briòleg, arqueòleg, pteridòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Viena
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Austríaca de Ciències Towarzystwo Naukowe Krakowskie (en)
Obra
Abrev. botànica	Endl.
Premis
Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

Stephan Ladislaus Endlicher (24 de juny de 1804, Preßburg - 28 de març de 1849, Viena) fou un botànic d'Àustria, numismàtic i sinòleg. Fou director del Jardí Botànic de Viena.

Estudià teologia i rebé els ordes menors. El 1828 treballà a la Biblioteca Nacional d'Àustria per reorganitzar-ne la col·lecció de manuscrits. Concurrentment estudià història natural, en particular botànica, i llengües de l'Est Asiàtic, escrivint fonaments de la gramàtica xinesa.

El 1840 fou professor i director del Jardí Botànic de Viena. Escrigué una descripció detallada del Regne Vegetal, segons el sistema natural, per aquella època una excel·lent descripció. Com ho proposà Endlicher, conté imatges al text. Fou publicat juntament amb la reimpressió de "Fonaments de Botànica" ("Grundzüge de Botanik") de Franz Unger.

Fou un pilar fonamental en establir l'Acadèmia Imperial de Ciències (Akademie der Wissenschaften), però es decebé en les seves expectatives en ser-ne nomenat president el Baró Joseph Hammer von Purgstall, i renuncià en una baralla.

Conegut liberal, fou mitjancer durant la revolució del 1848, però fou forçat a anar-se'n de Viena per un temps. El 1848 fou membre del Parlament de Frankfurt i assembleista a Kroměříž.

Conformà el diari botànic Annalen des Wiener Museums der Naturgeschichte (1835 i segueix).

Descrigué molts nous gèneres de plantes, potser la seva més notable disquisició fou el gènere Sequoia. El gènere Endlicheria de la família de les lauràcies fou anomenat així en honor seu.