Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Strongyloides stercoralis

Infotaula d'ésser viuStrongyloides stercoralis Modifica el valor a Wikidata

Primer estadi de larva (L1) de S. stercoralis Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiaestrongiloïdosi Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumNematoda
ClasseChromadorea
OrdreRhabditida
FamíliaStrongyloididae
GènereStrongyloides
EspècieStrongyloides stercoralis Modifica el valor a Wikidata
Bavay, 1876

Strongyloides stercoralis és una espècie de nematode pertanyent a la família Strongylidae[1] que produeix una parasitosi en humans, anomenada estrongiloïdosi. La infecció causada per Strongyloides stercoralis acostuma a ser asimptomàtica o manifestar-se amb símptomes predominantment digestius, sovint poc específics,[2] però en casos d'hiperinfestació produeix una estrongiloïdosi disseminada amb sobreinfeccions bacterianes sistèmiques que té sovint un curs funest,[3] especialment en individus que sofreixen algun tipus d'immunodeficiència primària o secundària.[4][5]

Strongyloides stercoralis és un helmint bastant comú en àrees càlides i humides, endèmic a molts països tropicals i subtropicals.[6] A Espanya, durant el període 1961-31/5/2018 es registraren 1083 casos d'infecció per aquest paràsit considerats endèmics, principalment a la comarca de La Safor i molts relacionats amb el cultiu d'arròs.[7] En rares ocasions, es pot trobar en regions tan septentrionals com Canadà. Al nord d'Itàlia és un paràsit reemergent, en especial a localitats d'àrees endèmiques de la Vall del Po.[8]

S. stercoralis és un organisme paràsit facultatiu. Per tant, viu de forma lliure habitualment però pot parasitar a un altre organisme susceptible si les condicions són les adequades. Els mascles tenen uns 0,9 mm de longitud, mentre que les femelles poden arribar als 2,0-2,5 mm.[9] Ambdós sexes presenten una petita càpsula bucal i un esòfag cilíndric sense bulb posterior. Quan viuen lliurement, l'esòfag és rabditiforme (semblant a un bastonet). Dues estructures diferencien els mascles de les femelles: les espícules copulatives i el gubernaculum.[10]

  1. GBIF Backbone Taxonomy «Strongyloididae» (en anglès). GBIF Secretariat, 2017, pàgs: 4. DOI: 10.15468/39omei [Consulta: 21 maig 2019].
  2. Martinez-Perez A, Roure Díez S, Belhassen-Garcia M, Torrús-Tendero D, et al «Management of severe strongyloidiasis attended at reference centers in Spain» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Feb 23; 12 (2), pp: e0006272. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006272. PMC: 5846793. PMID: 29474356 [Consulta: 1r juny 2019].
  3. Llagunes J, Mateo E, Peña JJ, Carmona P, de Andrés J «Hiperinfección por Strongyloides stercoralis» (en castellà). Med Intensiva, 2010 Jun-Jul; 34 (5), pp: 353-356. ISSN: 0210-5691. PMID: 20836249 [Consulta: 21 maig 2019].
  4. Keiser PB, Nutman TB «Strongyloides stercoralis in the Immunocompromised Population» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2004 Gen; 17 (1), pp: 208-217. DOI: 10.1128/cmr.17.1.208-217.2004. PMC: 321465. PMID: 14726461 [Consulta: 12 agost 2019].
  5. Khaliq MF, Ihle RE, Perry J «Immunosuppression with Antitumour Necrosis Factor Therapy Leading to Strongyloides Hyperinfection Syndrome» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Maig 30; 2018, pp: 6341680. DOI: 10.1155/2018/6341680. PMC: 5998193. PMID: 30002936 [Consulta: 22 maig 2019].
  6. Schär F, Trostdorf U, Giardina F, Khieu V, et al «Strongyloides stercoralis: Global Distribution and Risk Factors» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Jul 11; 7 (7), pp: e2288. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002288. PMC: 3708837. PMID: 23875033 [Consulta: 1r juny 2019].
  7. Barroso M, Salvador F, Sánchez-Montalvá A, Bosch-Nicolau P, Molina I «Strongyloides stercoralis infection: A systematic review of endemic cases in Spain» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2019 Mar 12; 13 (3), pp: e0007230. DOI: 10.1371/journa l.pntd.0007230. PMC: 6413904. PMID: 30860995 [Consulta: 21 maig 2019].
  8. Abrescia FF, Falda A, Caramaschi G, Scalzini A, et al «Reemergence of Strongyloidiasis, Northern Italy» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2009 Set; 15 (9), pp: 1531-1533. DOI: 10.3201/eid1509.090191. PMC: 2819861. PMID: 19788836 [Consulta: 17 juny 2019].
  9. Mühlhauser, M; Rivas, LM «Strongyloides stercoralis. Retrato Microbiológico» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2013; 30 (5), pp: 513-514. DOI: 10.4067/S0716-10182013000500008. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 21 maig 2019].
  10. González-Horna Poll, J; Iglesias-Osores Sebastian, A «Morfología de Strongyloides stercoralis» (en castellà). Rev Cuerpo Méd HNAAA, 2017; 10 (3), pp: 169-170. ISSN: 2225-5109 [Consulta: 21 maig 2019].

Previous Page Next Page