Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Sturmabteilung
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | SA | ||||
| Tipus | organització paramilitar Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors organització política facció política | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1921 | ||||
| Fundador | Ernst Röhm | ||||
| Data de dissolució o abolició | 10 octubre 1945 | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 3.000.000 (1934) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Otto Wagener Heinrich Himmler Viktor Lutze Baldur von Schirach Hermann Göring Ernst Röhm Franz Pfeffer von Salomon Wilhelm Schepmann | ||||
Localització geogràfica  | |||||
La Sturmabteilung, més coneguda amb l'abreviatura SA, en català «secció d'assalt» fou una organització paramilitar del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) que va tenir un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler a la dècada de 1930.[1][a] Durant la Primera Guerra Mundial estaven compromesos amb l'objectiu d'una revolució proletària internacional per derrocar el capitalisme, l'imperialisme i el militarisme a tot el món.[2]
L'agost del 1914, aquests objectius perseguien el "Grup Internacional" com a grup d'oposició dins del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). Es va anomenar "Spartakusgruppe" a partir de 1916 i es va unir el 1917 amb la separació del Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya del SPD (USPD) com a l'esquerra.[3] A la Revolució de novembre de 1918, la Confederació va tornar a fundar-se com a organització no partidària a tot Alemanya amb el nom de "Spartakusbund" i l'objectiu d'una república soviètica totalment alemanya. L'1 de gener de 1919 anà al recentment fundat Partit Comunista d'Alemanya (KPD).[4]
El nom del pacte es va referir a Espartac, el líder d'una revolta d'esclaus (73-71 aC) a l'antic Imperi romà. El seu nom simbolitzava per als espartacistes la resistència constant dels oprimits contra els seus explotadors. Així, expressen la visió marxista del materialisme històric, segons la qual es promou la història de les lluites de classes.[5]
- ↑ «SA». GEC. [Consulta: 17 juliol 2023].
- ↑ Sewell, Rob. Germany: From Revolution to Counter-Revolution (en anglès). Wellred Books, 2018-07-19. ISBN 978-1-900007-78-8.
- ↑ Crosby, Debra. «The Rise of the Nazi Party as a Rhetorical Movement, 1919-1933» (en anglès), 01-12-1975. [Consulta: 17 juliol 2023].
- ↑ Priestland, David. The Red Flag: A History of Communism (en anglès). Open Road + Grove/Atlantic, 2016-05-03. ISBN 978-0-8021-8979-0.
- ↑ Arana, Elena. «Espartaco. La rebelión de los gladiadores» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 juliol 2023].
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
Previous Page Next Page
