Tipus | riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Continent | Àsia | ||||
Entitat territorial administrativa | Tibet (RP Xina), Himachal Pradesh (Índia), Panjab (Índia) i Panjab (Pakistan) | ||||
Localització | Rakshastal | ||||
Final | |||||
Entitat territorial administrativa | Panjab (Pakistan) | ||||
Localització | Panjnad | ||||
| |||||
Afluents | |||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Indus | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 1.500 () km | ||||
Travessa | República Popular de la Xina, Índia i Pakistan | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 395.000 km² | ||||
El riu Sutlej, també conegut com a Satluj i en cartografies angleses com a Sutlaj,[1] és el més llarg dels cinc rius que flueixen per Panjab al nord-est de l'Índia i nord-oest del Pakistan. La seva font és al Tibet a prop del Kailash i acaba en el Panjab (Pakistan).
És l'afluent més oriental del riu Indus. La presa de Bhakra es construeix al voltant del riu Sutlej per proporcionar reg i altres instal·lacions als estats de Panjab, Rajasthan i Haryana., i rep al riu Beas i segueix al Pakistan unint-se al riu Chenab per formar el riu Panjnad, que més a baix uneix el seu curs al riu Indus a Mithankot.
Les aigües del Sutlej s'assignen a l'Índia en virtut del Tractat de les Aigües de l'Indus entre l'Índia i el Pakistan,[2] i es desvien principalment cap a canals de reg a l'Índia com el Canal Sirhind, la línia principal de Bhakra i el canal de Rajasthan.[3] El cabal mitjà anual és de 14 milions d'acres peus (MAF) aigües amunt de la presa de Ropar, aigües avall de la presa de Bhakra.[4] Té diversos punts hidroelèctrics importants, incloent la presa de Bhakra de 1.325 MW, la central hidroelèctrica de Karcham Wangtoo de 1.000 MW i la presa de Nathpa Jhakri de 1.500 MW.[5] La conca de drenatge a l'Índia inclou els estats i territoris de la unió de Himachal Pradesh, Punjab, Ladakh i Haryana.[6]
Al Pakistan part del cabal d'aquest riu ha estat derivat per irrigar al desert de Cholistan. Claudi Ptolemeu i Flavi Arrià l'esmenten com Zaradros; als vedes figura com Sutudri o Satadru.[7] El seu curs ha canviat diverses vegades amb els segles i els seus diversos cursos han estat traçats amb força probabilitat. Des de 1796 el Sutlej va deixar al Ghaggar i es va unir amb al Beas.