Teoria de Jordan-Brans-Dicke

En física, la teoria de la gravitació de Brans–Dicke (de vegades anomenada teoria de Jordan–Brans–Dicke) és un competidor de la teoria general de la relativitat d'Einstein. És un exemple de teoria escalar-tensor, una teoria gravitatòria en la qual la interacció gravitatòria està mediada per un camp escalar així com el camp tensor de la relativitat general. La constant gravitatòria ${\displaystyle G}$ no es presumeix que sigui constant sinó en canvi ${\displaystyle 1/G}$ es substitueix per un camp escalar ${\displaystyle \phi }$ que pot variar d'un lloc a un altre i amb el temps.

La teoria va ser desenvolupada el 1961 per Robert H. Dicke i Carl H. Brans ^[1] basant-se, entre d'altres, en el treball anterior de 1959 de Pascual Jordan. Actualment, tant la teoria de Brans-Dicke com la relativitat general es consideren generalment d'acord amb l'observació. La teoria de Brans-Dicke representa un punt de vista minoritari en física.