Logotip | |
Tipus | Diari |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | Anglès |
Data d'inici | 3 de novembre de 1838 |
Editor en cap | Jaideep Bose |
Propietat de | The Times Group |
Lloc de publicació | The Times of India Building, Dr. D.N. Road, Mumbai-400001, India |
Estat | Índia |
Dades i xifres | |
Format de periòdic | gran format |
Periodicitat | Diari |
Àmbit | Índia |
Gènere | Informació general |
Editorial | The Times Group |
Tiratge | 3.321.702 diaris (desembre de 2013)[1] |
Identificadors | |
ISSN | 0971-8257 |
OCLC | 23379369 |
Lloc web | timesofindia.indiatimes.com |
The Times of India (TOI) és un diari indi escrit en anglès. És el tercer diari més gran de l'Índia per circulació i el diari més venut en anglès, segons l'Agència Auditora de Circulacions de l'Índia.[1][2][3][4][5][6][7] Segons l'Enquesta de Lectura Índia de 2012, The Times of India és diari en anglès més llegit de l'Índia amb 7.643 milions lectors.[8]
És part de Bennett, Coleman & Co. Ltd., que és propietat de la família Sahu Jain. A The Brand Trust Report de 2012, The Times of India va ser situat en 88a posició entre les marques índies amb més confiança. Segons el mateix informe de 2013, la seva posició era la centena. El 2014, tanmateix, The Times of India se situava en la 174a posició en aquest estudi conduït per Trust Research Advisory.[9][10]
The Times of India va publicar la seva primera edició el 3 de novembre de 1838 com The Bombay Times and Journal of Commerce.[11][12][13] Es publicava els dimecres i dissabtes sota la direcció de Raobahadur Narayan Dinanath Velkar, un maratha reformista, i contenia notícies de la Gran Bretanya i del món, així com del subcontinent indi. El 1850, va començar a publicar edicions diàries.
El 1860, l'editor Robert Knight (1825-1892) va comprar els interessos dels accionistes del diari, que es va fusionar amb el seu rival Bombay Standard, i va començar la primera agència de notícies de l'Índia. El 1861 va canviar el nom de Times and Standard de Bombai per The Times of India. Knight va lluitar per la llibertat de premsa de la censura prèvia o intimidació, resistint sovint dels intents dels governs, els interessos empresarials i portaveus culturals, i va portar el diari a la prominència nacional.[14] Durant el segle xix, aquesta empresa periodística va donar feina a més de 800 persones i tenia una tirada considerable a l'Índia i Europa.
El 1976, durant l'emergència, el govern va transferir la propietat del periòdic de nou a Ashok Jain (fill de Shanti Prasad i pare de Samir Jain i Vineet Jain).[15]