Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Tiamina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 265,112 Da |
| Trobat en el tàxon | ésser humà, Alhagi maurorum, Alhagi persarum, Artemia salina, Chlorella pyrenoidosa, Euphorbia lancifolia, Oryza sativa, Phaseolus vulgaris, Saccharomyces cerevisiae, patatera, espinac, cacau, Chlorella vulgaris, Syzygium cumini, escheríchia coli, Espàrrec, col, Auxenochlorella pyrenoidosa, Matteuccia struthiopteris i fenigrec
|
| Rol | vitamina B, medicament essencial i metabòlit primari |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₂H₁₇N₄OS⁺ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 249 ℃ |
| Altres | |
| amargor | |
La tiamina o vitamina B₁, també anomenada «tio-vitamina» (vitamina que conté sofre) és una vitamina hidrosoluble del complex B. Primerament anomenada aneurin degut als efectes neurològics perjudicials de la seva manca en la dieta, li va ser finalment assignat el nom genèric descriptiu de vitamina B₁. Els seus derivats de fosfat estan implicats en molts processos cel·lulars. La forma més ben caracteritzada és el pirofosfat de tiamina (TPP, de l'anglès thiamine pyrophosphate), un coenzim en el catabolisme de sucres i aminoàcids. En els llevats, el TPP també és necessari per al primer pas de la fermentació alcohòlica. Si hi ha una mancança d'aquesta es pot patir la malaltia del Beri-Beri.[1]
Tots els organismes vius presenten tiamina en la seva bioquímica, però només se sintetitza en bacteris, fongs, i plantes. Els animals l'han d'obtenir de la dieta, i per això per a ells es tracta d'una vitamina. Un consum insuficient en els ocells produeix una polineuritis característica, i en els mamífers resulta en una malaltia anomenada beri-beri, que afecta el sistema nerviós perifèric (polineuritis) i/o el sistema cardiovascular, amb un resultat fatal si no era curat mitjançant l'administració de tiamina.[2] En cas de deficiència no tan severa, els senyals no específics inclouen malestar, pèrdua de pes, irritabilitat i confusió.[3]
Hi ha encara avui en dia molta feina dedicada a dilucidar els mecanismes exactes pels quals la carència de tiamina condueix als símptomes específics observats (vegeu més avall). Nous derivats de fosfat de tiamina han estat descoberts.[4] S'han descobert derivats de tiamina amb farmacocinètics millorats i s'han de considerar més eficaços en l'alleujament dels símptomes de deficiència de tiamina i en altres condicions relacionades amb la tiamina, com ara el deteriorament del metabolisme de la glucosa en la diabetis. Alguns d'aquests compostos estan representats en el següent dibuix:
.
- ↑ Smith, Taryn J.; Johnson, Casey R.; Koshy, Roshine; Hess, Sonja Y.; Qureshi, Umar A. «Thiamine deficiency disorders: a clinical perspective» (en anglès). Annals of the New York Academy of Sciences, 1498, 1, 8-2021, pàg. 9–28. DOI: 10.1111/nyas.14536. ISSN: 0077-8923. PMC: PMC8451766. PMID: 33305487.
- ↑ Mahan LK, Escott-Stump S, editors. Krause's food, nutrition, & diet therapy. 10th ed. Philadelphia: W.B. Saunders Company; 2000
- ↑ Combs, G. F. Jr. The vitamins: Fundamental Aspects in Nutrition and Health. 3rd Edition. Ithaca, NY: Elsevier Academic Press; 2008
- ↑ Bettendorff L, Wirtzfeld B, Makarchikov AF, Mazzucchelli G, Frédérich M, Gigliobianco T, Gangolf M, De Pauw E, Angenot L and Wins P «Discovery of a natural thiamine adenine nucleotide». Nature Chem. Biol., 3, 2007, pàg. 211–212. DOI: 10.1038/nchembio867.
Previous Page Next Page
