Tipus | trastorn cognitiu i malaltia |
---|---|
Especialitat | psiquiatria i psicologia clínica |
Clínica-tractament | |
Tractament | psicoteràpia |
Medicació buspirona, prochlorperazine (en) , amobarbital, bromazina, Clorazepat, cidoxepin (en) , meprobamat, levomepromazine (en) , prazepam (en) , venlafaxina, oxazepam, clorpromazina, temazepam (en) , propranolol, clormezanona, halazepam (en) , midazolam, clordiazepòxid, sertralina, (RS)-hydroxyzine (en) , alprazolam, fluvoxamina, diazepam, maprotiline (en) , Nortriptyline, lorazepam, olanzapina, quetiapina, duloxetina, fluoxetina, paroxetina, clonazepam, risperidona, mirtazapine (en) , citalopram, escitalopram i pregabalina | |
Classificació | |
CIM-10 | F40-F42 |
CIM-9 | 300.09 |
Recursos externs | |
OMIM | 607834 |
DiseasesDB | 787 |
eMedicine | 286227 |
MeSH | D001008 |
UMLS CUI | C0154455, C0003469 i C0376280 |
DOID | DOID:2030 |
El trastorn d'ansietat és un tipus de psicopatologia caracteritzat per l'experimentació recurrent de sentiments d'ansietat i por,[1] sovint davant de situacions on no seria comú patir aquests sentiments de manera tan aguda. El seu origen pot ser genètic, induït per l'abús de drogues o un trastorn que apareix com a conseqüència d'altres desequilibris mentals. Pot afectar més del 14% de la població al llarg de la seva vida,[2] i és més freqüent en dones que en homes en una proporció 2:1. En la majoria dels casos el trastorn d'ansietat apareix durant la infantesa. Si el trastorn no es tracta, pot esdevenir crònic.