Tipus | psicosi i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | psiquiatria i psicologia clínica ![]() |
Clínica-tractament | |
Símptomes | deliri ![]() |
Tractament | psicoteràpia ![]() |
Patogènesi | |
Causa de | deliri ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | 6A24 ![]() |
CIM-10 | F22 i F22.0 ![]() |
CIM-9 | 297.1 ![]() |
CIAP | P72 ![]() |
Recursos externs | |
eMedicine | 292991 ![]() |
UMLS CUI | C0011251 i C0011251 ![]() |
DOID | DOID:778 ![]() |
El trastorn delirant és una condició mental psicòtica que inclou mantenir una o més idees irracionals en absència de qualsevol altra psicopatologia significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'esquizofrènia i no té al·lucinacions marcades, encara que també pot representar al·lucinacions tàctils o olfactives, si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri.
Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany, excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps, es pot aguditzar i afectar la seva vida diària.
El terme paranoia ha estat utilitzat prèviament en psiquiatria per a denominar el que ara es coneix com a "trastorn delirant". L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent, però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.