Tridimita | |
---|---|
Cristalls tabulars de tridimita procedents d'Ochtendung, Eifel, Alemanya. | |
Fórmula química | SiO₂ |
Epònim | bessó |
Localitat tipus | Mount San Cristóbal (en) |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01a |
Dana | 75.1.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | depenent de cada fase (al cos de l'article hi ha una taula on s'especifica) |
Hàbit cristal·lí | tabular (hàbit molt semblant al de les miques |
Grup espacial | space group C222₁ (en) |
Massa molar | 60,08 |
Color | incolor, blanc |
Exfoliació | {0001} indistinta, {1010} imperfecta |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 7 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Gravetat específica | 2,25 a 2,28 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,468–1,482 nβ = 1,470–1,484 nγ = 1,474–1,486 |
Birefringència | δ < 0,004 |
Pleocroisme | incolor |
Angle 2V | 40–86° |
Altres característiques | no radioactiva, no magnètica; fluorescent, en ona curta presenta color vermell fosc |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Trd |
Referències | [1][2][3] |
La tridimita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la coesita i la cristobalita. Se sol trobar en cavitats en roques volcàniques. Sovint es troba com a constituent d'algunes varietats d'òpal formats en roques sedimentàries marines.[2]
Anomenat com a tridimita per la paraula grega Tridymos que significa triplet, en al·lusió a les típiques macles triples que forma el mineral. La seva localitat tipus és al Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1877.[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, a Bescanó (Gironès).[4]