Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Txuktxi
Ԓыгъоравэтԓьэн йиԓыйиԓ  | |
|---|---|
| Altres noms | Txukotkà |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 5.100 (2010 ) |
| Autòcton de | txuktxis, Txukotka i Sakhà |
| Estat | Rússia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües paleosiberianes llengües txukotko-kamtxatkianes llengües txukotkes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ckt |
| Glottolog | chuk1273 |
| Ethnologue | ckt |
| UNESCO | 466 |
| IETF | ckt |
| Endangered languages | 1730 |
El txuktxi és una llengua paleosiberiana parlada per 10.400 persones aproximadament l'any 2001, els txuktxis, els quals viuen a la regió més oriental de Rússia, principalment a l'ókrug autònom de Txukotka.[1] Està estretament relacionada amb la llengua koriak, la qual té la meitat de parlants de txuktxi. El txuktxi forma, juntament amb les lengües koriak, itelmen, aliutor i kerek, la família luorawetlan (considerades paleosiberianes). Es divideix en els dialectes uelen (est), txaun (nord), enmylin, nunligran i khotyr.
Els txuktxis i els koriaks formen una unitat cultural amb una economia basada en la cria i caça de rens i ambdós pobles tenen autonomia de Rússia.[2]
El mot rus txuktxi, que acabà donant nom a l'ètnia i llengua homònimes, deriva del mot txuktxi txautxu, que significa "ric en rens".
En el Llibre Roig de Llengües Amenaçades de la UNESCO hi apareix la llengua txuktxi a la llista de llengües en perill.[3]
- ↑ «Chukchi» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Bogoras, Waldemar «THE CHUKCHI OF NORTHEASTERN ASIA» (en anglès). American Anthropologist, 3, 1, 03-01-1901, pàg. 80–108. DOI: 10.1525/aa.1901.3.1.02a00060. ISSN: 0002-7294.
- ↑ «Chukchi». UNESCO World Atlas of Languages. [Consulta: 10 març 2024].
Previous Page Next Page
