Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Vallcarca i els Penitents
| ||||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Vallcarca i els Penitents | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| Districte | Gràcia | |||
| Població humana | ||||
| Població | 16.325 (2021) (13.491,74 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1,21 km² | |||
Vallcarca i els Penitents són dos 'subbarris' de Barcelona que pertanyen al districte de Gràcia, tot i que estigueren lligats històricament fins al 1904 a l'aleshores municipi independent d'Horta.[1]
Vall Càrcara és el nom original de Vallcarca, que significa 'encaixonada', perquè es troba amagada entre dos turons, el del Putget i el del Coll, i s'estén seguint el curs de la riera de Vallcarca, l'actual avinguda de Vallcarca.[1] Els seus nuclis primigenis van ser l'hostal de la Farigola, Can Falcó, Can Mans i Can Gomis.[2] Els jardins de Can Gomis van ser destruïts amb la construcció de l'Hospital Militar. L'antic hostal de la Farigola, sobre la riera del mateix nom, es va enderrocar i s'hi va fer una escola. Els terrenys del Mas Falcó acullen una petita urbanització de torres aïllades.[1]
Penitents es va formar cap al 1860 al voltant del carrer de Ticià, on el pare Palau i altres eremites havien anat a viure-hi en coves, i la gent els anomenava 'penitents', d'aquí el nom del barri.[3]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fabre, Jume; Huertas, Josep M. Tots els barris de Barcelona. segona edició. Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 81-89.
- ↑ Giménez i Compte, Carlota. L'Abans: Recull gràfic de la Vall d'Horta (1861 - 1978). El Papiol: Efadós, juny 2012. ISBN 978-84-15232-22.
- ↑ «El barri dels Penitents va prendre aquest nom pels ermitans que vivien en coves de la zona». Betevé, 03-05-2016.
Previous Page Next Page
