Varegs

Varegs

Tipus	ètnia

Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia,^[1][2] que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles ix i x. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen. El terme va ser emprat amb relació als vikings i les tropes eslaves que viatjaven entre els centres comercials importants de l'època i de vegades participaven en la guerra. Un terme semblant en l'idioma rus és nemets (немец), que es va aplicar a gairebé tots els estrangers de països europeus, però sobretot als alemanys. A la Rússia actual, aquest terme només té un significat: 'un alemany'.

Segons la Crònica de Néstor, o primera crònica de l'estat medieval del Rus de Kíev, recopilada aproximadament el 1113,^[3] els grups varegs incloïen els escandinaus coneguts com a rus, i també alguns coneguts com a suecs, normands, angles, gots, etc.^[4] Ara bé, principalment a causa de consideracions geogràfiques, la majoria dels varegs que van viatjar i es van instal·lar al Bàltic oriental, a Rússia i als territoris del sud, provenien de la zona de la Suècia moderna Forte.^[5]

Els varegs es dedicaven al comerç, a la pirateria i a activitats mercenàries, i solien actuar en els sistemes i ports fluvials de Gardariki (que més tard seria Rússia), i van arribar a assolir la mar Càspia i Constantinoble.^[6]

Segons l'opinió més estesa, el seu nom prové del nòrdic antic Væringjar, una suposada forma plural de varar: 'promesa, paraula d'honor'.

Els eslaus orientals i els romans d'Orient, però, no distingien els escandinaus d'altres pobles germànics quan utilitzaven aquest terme. En la Crònica de Néstor, també s'usa per a incloure-hi els danesos i els angles.