Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Vida salvatge

Un lleó (Panthera leo)
Un tigre (Panthera tigris)

La vida salvatge es refereix tradicionalment a espècies animals no domesticades, però per extensió engloba a tots els organismes que creixen o viuen salvatges en una zona sense haver estat introduïts pels humans: fongs, vegetals i animals.[1] La vida salvatge es pot trobar a tots els ecosistemes: deserts, boscos, selves tropicals, planes, pastures. Les zones urbanes més desenvolupades, tenen formes de vida salvatge diferents. Tot i que el terme en la cultura popular sol referir-se a animals que no es troben condicionats per comportaments humans, la majoria dels científics coincideixen que molta activitat salvatge es veu afectada per l'impacte humà sobre el medi ambient.[2]

Històricament, els humans han tendit a separar la civilització de la vida salvatge de diverses maneres. Des del punt de vista jurídic, social i moral. Alguns animals, però, s’han adaptat als ambients suburbans com boscos urbans. espais verds urbans i en els nínxols ecològics de pobles i ciutats. Així hi trobem vida salvatge urbana en gats, gossos, ratolins i rates, però un grup reduït d'espècies originàries viuen en espais urbanitzats. Estudis del 2014 demostren que només el 8% de les aus autòctones i el 25% de les espècies de plantes autòctones eren presents a les zones urbanes.[3]

Algunes religions declaren que certs animals són sagrats[4] i, en els temps moderns, la preocupació pel medi natural ha provocat que els activistes protestessin contra l’ explotació dels recursos naturals i de la fauna salvatge pel profit o gaudi de l’home.[5]

La població mundial de vida salvatge ha disminuït en un 68% des de l'any 1970 com a resultat de l'activitat humana, especialment pel consum excessiu, creixement de la població i l'agricultura intensiva, d'acord amb l'informe 2020 del Fons Mundial per la Natura, Living Planet Report i el seu Index Planeta Viu.[6] Aquest document exposa que els humans han desencadenat un sisè esdeveniment d'extinció massiva, conegut també com Extinció de l'Holocè[7][8] Segons la CITES, s’ha calculat que el comerç internacional de fauna salvatge anual ascendeix a milers de milions de dòlars i afecta centenars de milions d’exemplars d’animals i plantes.[9]

  1. Usher, M. B.. Wildlife conservation evaluation: attributes, criteria and values. London, New York: Chapman and Hall, 1986. ISBN 978-94-010-8315-7. 
  2. Harris, J. D.. Wildlife: Destruction, Conservation and Biodiversity. Nova Science Publishers, 2009. 
  3. Aronson, Myla F. J.; La Sorte, Frank A.; Nilon, Charles H.; Katti, Madhusudan; Goddard, Mark A. «A global analysis of the impacts of urbanization on bird and plant diversity reveals key anthropogenic drivers». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1780, 07-04-2014, pàg. 20133330. DOI: 10.1098/rspb.2013.3330. PMC: PMC4027400. PMID: 24523278.
  4. «Animal worship» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2020].
  5. «Europe's Environment - The Dobris Assessment — European Environment Agency» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2020].
  6. Naik, Gautam «Wildlife Numbers Drop by Half Since 1970, Report Says» (en anglès). Wall Street Journal, 30-09-2014. ISSN: 0099-9660.
  7. Greenfield, Patrick «Humans exploiting and destroying nature on unprecedented scale – report» (en anglès). The Guardian, 09-09-2020. ISSN: 0261-3077.
  8. CNN, Amy Woodyatt. «Human activity has wiped out two-thirds of world's wildlife since 1970, landmark report says». [Consulta: 28 desembre 2020].
  9. «¿Qué es la CITES? | CITES». cites.org. [Consulta: 15 novembre 2020].

Previous Page Next Page