Per a altres significats, vegeu «Viena (desambiguació)». |
Wien (de) | |||||
Tipus | capital federal, Statutarstadt d'Àustria, estat d'Àustria, metròpoli, enclavament, ciutat estat, municipi d'Àustria, ciutat més gran i districte d'Àustria | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | cap valor | ||||
Epònim | Wien | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Àustria | ||||
Enclavament a | Baixa Àustria | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.973.403 (2022) (4.757,71 hab./km²) | ||||
Gentilici | vienès, vienesa | ||||
Llengua utilitzada | alemany austríac | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 414,78 km² | ||||
Banyat per | Danubi, Wien, Liesing i Donaukanal | ||||
Altitud | 151 m-198 m-542 m | ||||
Punt més alt | Hermannskogel (544 m) | ||||
Punt més baix | Lobau (162 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Fundador | celtes | ||||
Creació | segle I aC | ||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | Ajuntament i Landtag de Viena , (Escó: 100) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 1000–1239, 1400, 1402, 1251–1255, 1300–1301, 1421, 1423, 1500, 1502–1503, 1600–1601, 1810 i 1901 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 01 | ||||
ISO 3166-2 | AT-9 | ||||
Codi NUTS | AT13 | ||||
Codi municipal austríac | 90001 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | wien.gv.at | ||||
Viena (en alemany Wien [viːn]) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien). Està situada a l'est de l'estat, prop de la frontera amb Eslovàquia, als marges del riu Danubi. Està envoltada per l'estat federat de Baixa Àustria. Amb una població d'1.935.000 habitants (1 de gener de 2022),[1] Viena és la ciutat més gran, centre cultural i polític d'Àustria. L'àrea metropolitana té 2,4 milions d'habitants, població similar a la de la ciutat el 1914. La llengua oficial n'és l'alemany.
És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d'altres l'OSCE, l'OPEP i diverses agències de les Nacions Unides, així com l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Cada any, l'1 de gener s'hi celebra el Concert d'Any Nou de Viena.
La ciutat té una llarga història, ja que és una de les capitals més antigues d'Europa, cosa que explica el seu important patrimoni artístic. Durant el segle xix, fou una de les grans capitals musicals del món i, a començaments del segle xx, Meca de la filosofia i el debat polític d'occident, així com un dels principals centres culturals mundials. El 2001, el centre de la ciutat va ser designat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.[2]
A part de ser considerada com la Ciutat de la Música,[3] pel seu ric llegat musical, Viena també és coneguda com "La Ciutat dels Somnis", ja que va ser la llar de Sigmund Freud,[4] neuròleg considerat el pare de la psicoanàlisi i la interpretació dels somnis.
Les arrels de la ciutat es troben en els primers assentaments de celtes i romans, i es transforma en una ciutat medieval i barroca, que esdevé la capital de l'Imperi austrohongarès. És ben coneguda per interpretar un paper essencial com a centre de música líder d'Europa, a partir de la gran època del classicisme vienès durant la primera part del segle xix. El centre històric de Viena és ric en conjunts arquitectònics, incloent-hi castells barrocs i jardins, així com la Ringstraße de finals del segle xix, plena de grans edificis, monuments i parcs.[5]
Diferents estudis situen la ciutat de Viena com una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món: en un estudi del 2005 sobre 127 ciutats del món, The Economist Intelligence Unit la classificà en primer lloc (empatada amb Vancouver, Canadà) i, en l'enquesta del 2011 sobre 140 ciutats, Viena va ocupar el segon lloc, darrere de Melbourne).[6][7] Durant tres anys consecutius (2009-2011), la consultoria de recursos humans Mercer, la situa en el primer lloc en la seva enquesta anual sobre la "qualitat de vida", duta a terme en centenars de ciutats arreu del món.[8][9][10]
Cada any des de 2005, Viena ha estat el número u mundial de destinació de congressos i convencions internacionals.[11] La ciutat atrau prop de cinc milions de turistes a l'any.[12]