William James |
|
Naixement | 11 gener 1842 Astor House (Nova York) (en) |
---|
Mort | 26 agost 1910 (68 anys) Tamworth (Nou Hampshire) |
---|
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
---|
Sepultura | Cambridge Cemetery |
---|
|
President de l'Associació Americana de Psicologia |
---|
1904 – 1904 |
President de l'Associació Americana de Psicologia |
---|
1894 – 1894 |
|
|
Religió | Luteranisme |
---|
Formació | Harvard University |
---|
Es coneix per | La lectura "The Will to Believe" (1896),[1] per la contribució a la teoria pragmàtica de la veritat,[2] a l'empirisme radical,[3] per la teoria James-Lange de les emocions,[4] pel concepte "Psychologist's fallacy".[5] |
---|
|
Camp de treball | Filosofia i psicologia |
---|
Ocupació | Pragmatisme, psicologia, psicologia de la religió, epistemologia, significat del llenguatge |
---|
Ocupador | Universitat Harvard |
---|
Membre de | |
---|
Moviment | Pragmatisme i Funcionalisme |
---|
Professors | William Morris Hunt, Hermann von Helmholtz i Pierre Janet |
---|
Alumnes | Edward Lee Thorndike, Arthur O. Lovejoy, Mary Whiton Calkins, Robert S. Woodworth i Boris Sidis |
---|
Influències | Peirce, Hume, African Spir, Blaise Pascal[6] Mill, Bain, Swedenborg, Schiller, Lotze, Reid, Renouvier, Brown |
---|
Influències en | Dewey, Alan Watts, Schiller, Bergson, Santayana, Putnam, Rorty, Churchman, Jackson, Bill W., B. Alan Wallace, Mordecai Kaplan, Wittgenstein, Raknes, Cohen, Durkheim |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Granville Stanley Hall, Morris Raphael Cohen, Horace Kallen i Edwin Holt |
---|
|
Cònjuge | Alice Gibbens James |
---|
Fills | William James |
---|
Pares | Henry James, Sr. i Mary Walsh James |
---|
Germans | Henry James Alice James |
---|
|
|
William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.[7]
Inicià la seva activitat en el camp de la psicologia. Va crear una tendència, en el camp de la psicologia, "la introspecció". En el terreny filosòfic sistematitzà el pragmatisme que a nivell ètic es concreta en l'utilitarisme i l'acció. Elaborà una pedagogia de l'individualisme, pensada per a la formació d'hàbits de conducta, basant-se en els recursos biològics.[8]
- ↑ First published in The New World, Volume 5 (1896): pp. 327-347.
- ↑ James, William. The Meaning of Truth (1909)
- ↑ William James, Essays in Radical Empiricism, 1912, Essay II § 1.
- ↑ Ellsworth, P. C. (1994). William James and Emotion: Is a Century of Fame Worth a Century of Misunderstanding?. Psychological Review, (101)2, 222-229.
- ↑ William James, Principles of Psychology volume I. chapter vii. p. 196, 1890.
- ↑ "William James, of Harvard, was among the first foreigners to take cognizance of Thought and Reality, already in 1873...", Lettres inédites de African Spir au professeur Penjon (Unpublished Letters of African Spir to professor Penjon), Neuchâtel, 1948, p. 231, n. 7.
- ↑ Martínez, I. Perfil biográfico de William James. 2006. Universidad de Navarra (castellà)
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació, plana 50. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona ISBN 84-85729-43-9