Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Wolf 359
.svg){kind=small}
Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319. Està situada a 7,78 anys llum. Es tracta d'una nana roja, invisible a ull nu, i variable de tipus fulgurant, de manera que la seva brillantor pot augmentar sobtadament, tot i que les fulguracions són escasses i de potència moderada. Com a estrella variable rep la denominació CN Leonis. Fou descoberta el 1918 per mètodes astrofotogràfics per l'astrònom Max Wolf. L'estrella més propera és Ross 128, a 3,79 anys llum de Wolf 359.
Wolf 359 és una de les estrelles properes més febles i de menor massa conegudes. A la capa emissora de llum anomenada fotosfera, té una temperatura d'uns 2.800 K, que és prou baixa perquè els compostos químics es formin i sobrevisquin. Les línies d'absorció de compostos com l'aigua i l'òxid de titani(II) s'han observat a l'espectre.[10] La superfície té un camp magnètic que és més fort que el camp magnètic mitjà del Sol. Com a resultat de l'activitat magnètica causada per la convecció, Wolf 359 és una estrella fulgurant que pot experimentar augments sobtats de lluminositat durant diversos minuts. Aquestes erupcions emeten forts esclats de radiació de raigs X i raig gamma que han estat observats pels telescopis espacials. Wolf 359 és una estrella relativament jove amb una edat de menys de mil milions d'anys. No s'ha confirmat cap company planetari, tot i que se sospita d'un candidat, i encara no s'han trobat discs de fragments.[11]
Aquesta estrella és especialment famosa dins la saga de ciència-ficció Star Trek, ja que és on té lloc una de les batalles més importants de la Federació Unida de Planetes contra el col·lectiu Borg (The Next Generation, capítol The Best of Both Worlds; versió catalana: "La Nova Generació", capítol "El millor d'ambdós mons").
- ↑ Jesus Maldonado «HADES RV programme with HARPS-N at TNG. XII. The abundance signature of M dwarf stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-2020, pàg. 23. DOI: 10.1051/0004-6361/202039478.
- ↑ Max Wolf «Eigenbewegungssterne». Astronomische Nachrichten, 20, 1917, pàg. 345-350. DOI: 10.1002/ASNA.19172042002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 J. Sebastian Pineda «The M-dwarf Ultraviolet Spectroscopic Sample. I. Determining Stellar Parameters for Field Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 9-2021. DOI: 10.3847/1538-4357/AC0AEA.
- ↑ «The Mass-Activity Relationships in M and K Dwarfs. I. Stellar Parameters of Our Sample of M and K Dwarfs». Astronomical Journal, 2, 8-2019, pàg. 17. DOI: 10.3847/1538-3881/AB23FE.
- ↑ «UBVRI photometric standard stars in the magnitude range 11.5-16.0 around the celestial equator» (en anglès). Astronomical Journal, 7-1992, pàg. 340–371. DOI: 10.1086/116242.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Claire Moutou «SPIRou Input Catalogue: global properties of 440 M dwarfs observed with ESPaDOnS at CFHT» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 4-2018, pàg. 1960–1986. DOI: 10.1093/MNRAS/STX3246.
- ↑ 9,0 9,1 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesapj596_1 - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesBowens-Rubin2023
Previous Page Next Page
