Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Xaloc
Els vents de la Mediterrània
|
|---|
El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.[1] El nom podria provenir de l'àrab shaluq forma romanitzada de l'arrel suruq, sortida del sol o sud-est.[2]
El vent de xaloc no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Tot i això, és un vent ben conegut als indrets mariners per les onades de calor que sol dur, car aquest vent és el que arranca del Nord d'Àfrica i del Sàhara. En cas que plogui de xaloc, gairebé segur que la pluja serà de fang. (vegeu pluja de fang).
El xaloc va inspirar desenes de refranys.[3] Com que, per exemple tot i no bufar normalment fort, té molt de recorregut marítim, pot alçar ones considerables. Per això, els mariners solen dir que «vent de xaloc, mar molta i peix poc». És creença popular, també, que en bufar xaloc els peixos no piquen a l'esca, que els coloms missatgers es desorienten i que les persones tenen mal de cap. Ausiàs March (1400-1459) l'invoca, junts amb els altres vents al seu poema Veles e vents.
- ↑ «Xaloc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xaloc». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 984. ISBN 9788441225169.
- ↑ «Xalox» (bloc). Refranyer temàtic, 26-11-2008.
Previous Page Next Page
