Xenotima

Xenotima
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula química	Y[PO₄]
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AD.35
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AD.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/A.10
Dana	38.4.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Grup espacial	grup espacial 141
Color	marró groguenc, verdós, gris, marró
Exfoliació	perfecta
Fractura	rugosa
Duresa (Mohs)	4 a 5
Lluïssor	grassa, vítria
Color de la ratlla	blanca. marró groguenca
Diafanitat	translúcid
Densitat	4,5 a 5,1
Mineral radioactiu

La xenotima és el nom obsolet per adreçar-se als minerals: xenotima-(Y) i xenotima-(Yb); tot i que es pot emprar per referir-se gairebé exclusivament a la xenotima-(Y), donat que l'espècie xenotima-(Yb) és molt poc freqüent.^[1] Aquestes dues espècies formen part del grup de la xenotima, grup al que donen nom. Pertanyen a la classe dels fosfats, i reben el seu nom del grec κευός ("va") i τιμή ("honor"), en al·lusió al fet que l'itri que conté va ser confós amb un nou element.

Sinònims poc usats són: castelnaudita, hussakita, tankelita i xenotimita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertanyen a "08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoita, monetita, weilita, Švenekita, archerita, bifosfammita, fosfammita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), pretulita, wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monacita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.