Xina estricta

La Xina pròpia, o Xina interior, o també les Divuit Províncies (que en català seria més aviat la Xina en sentit estricte), és un terme emprat històricament pels occidentals que han escrit sobre la Xina i sobre la dinastia Qing, la darrera, quan han volgut destacar el contrast entre el cor del país i les regions frontereres amb una identitat ètnica diferenciada. Aquestes regions sota sobirania xinesa, que es troben al nord i a l'oest del gran país, són Manxúria (que actualment se sol anomenar "Nord-est de la Xina"), Mongòlia (de la qual actualment només queda dins de la Xina la Mongòlia Interior), Xinjiang (l'antic "Turquestan xinès") i el Tibet. Totes aquestes regions es consideraven durant l'època imperial "Xina Exterior".^[1]

D'altra banda, tot i que els mapes que representen la "Xina pròpia" sempre inclouen la província de Yunnan i la regió autònoma de Guangxi (antigament, una província xinesa més), totes dues situades al sud, el cert és que aquests dos territoris són la llar de nombroses ètnies no xineses, pertanyents als grups tibetobirmà, tai, miao-yao o mon-khmer.