Aquest article tracta sobre una llengua africana. Vegeu-ne altres significats a «vaqueta (caragol)». |
ChiShona | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 8,500,000 (aproximat) |
Parlants nadius | 8.300.000 (2007 ) |
Rànquing | 107 |
Autòcton de | Àfrica oriental |
Estat | Zimbàbue 8.071.000 Moçambic 2.340.000 Malawi 85.000 Botswana 55.000 Zàmbia 47.000 Sud-àfrica 21.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus meridionals llengües xona | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-1 | sna |
ISO 639-2 | sna |
ISO 639-3 | sna |
SIL | SNA |
Glottolog | core1255 |
Linguasphere | 99-AUT-a |
Ethnologue | sna |
ASCL | 9207 |
IETF | sn |
El xona ˈʃoʊnə,[1] o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna, bàsicament distribuïdes entre Zimbàbue i Moçambic, països on s'ensenya a les escoles (no sempre com a llengua principal).
El terme també es fa servir per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el kalanga, però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.