Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Ye'kuana
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 6.000 (2001 ) |
| Autòcton de | Roraima, Aragua, Bolívar i Amazones |
| Estat | Brasil i Veneçuela |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües carib | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mch |
| Glottolog | maqu1238 |
| Ethnologue | mch |
| UNESCO | 1979 |
| IETF | mch |
| Endangered languages | 1637 |
El ye'kuana (Ye'kuana: [jeʔkwana]), també conegut com a Maquiritari, Dekwana, Ye'kwana, Ye'cuana, Yekuana, Cunuana, Kunuhana, De'cuana, De’kwana Carib, Pawana, Maquiritai, Maquiritare, Maiongong, o Soto és la llengua dels ye'kuanes de Veneçuela i Brasil. És una llengua carib parlada per aproximadament 5.900 persones (vers el 2001) al voltant de la frontera del nord-oest brasiler de Roraima i Veneçuela, la majoria (unes 5.500) a Veneçuela. En el moment del cens veneçolà de 2001, a Veneçuela hi vivien 6.523 ye'kuanes.[1] Tenint en compte la distribució desigual dels ye'kuana entre dos països sud-americans, Ethnologue llista dues diferents rangles de vitalitat del ye'kuana: a Veneçuela apareix com a vigorosa (6a), mentre que al Brasil es classifica com a moribunda (8a) a l'escala de disrupció intergeneracional graduada (GIDS).[2]
- ↑ Cáceres, Natalia. Grammaire fonctionelle-typologique du Ye'kwana (en francès). Lumière University Lyon 2, 2011.
- ↑ Lewis, Paul; Simons, Gary F.; Fennig, Charles D. «Ethnologue: Languages of the World, Nineteenth edition». SIL International, 2016.
Previous Page Next Page
