Zamia furfuracea | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Cycadopsida |
Família | Zamiaceae |
Gènere | Zamia L., 1763 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Zamia és un gènere de gimnospermes de la divisió Cycadophyta, família Zamiaceae, a la qual dona el nom. Conté unes 50 espècies natives d'Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud. Les espècies arriben cap al nord a l'estat de Geòrgia (Estats Units) amb l'espècie Z. integrifolia; l'única cícada nativa dels Estats Units i cap al sud fins a Bolívia (Z. boliviana).
El gènere consta d'arbusts caducifolis amb tiges aèries o circulars subterrànies sovint semblants a palmeres. Els esporòfils (pinyes) de Zamia sorgeixen de solcs verticals i els àpexs megaesporòfils són plans i no espinosos. Les llavors són carnoses.
L'esperma del gènere és gros, com és típic de les cícades, i en el cas de Zamia roezlii fa uns 0,4 mm de llarg i es pot veure a ull nu.[1]
Es fan servir com plantes ornamentals. Amb poques excepcions, el seu hàbitat és en el sotabosc dels boscos plujosos tropicals. No toleren el fred. Com a mínim una espècie, Z. pseudoparasitica, creix com epífit a les branques dels arbres.
L'etimologia de Zamia és del grec azaniae, que significa "una pinya de pi".