Zinkenita | |
---|---|
Fórmula química | Pb₉Sb₂₂S₄₂ |
Epònim | Johann Karl Ludwig Zincken |
Localitat tipus | Graf Jost-Christian mine (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfosals |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.35a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
Dana | 3.8.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | (pseudo)hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 22.12Å, c = 4.31Å |
Grup espacial | space group P6₃ (en) |
Color | gris plom a gris fosc amb reflexos blavosos |
Exfoliació | {1120} imperfecta |
Fractura | desigual |
Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris acer amb reflexos marrons negrosos |
Diafanitat | opaca |
Densitat | mesurada: 5,25 a 5,35 g/cm³ |
Pleocroisme | feble |
Anisotropia | distint |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Zkn |
Referències | [1][2] |
La zinkenita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1826 en una mina del massís de Harz, a l'estat de Saxònia-Anhalt (Alemanya), i fou anomenada així per Gustav Rose en honor de Johann Ludwig Carl Zincken, geòleg de mines alemany. A la zinkenita també se la coneix amb els mots: zinckenita (per ser citat al principi erròniament com Zincken en lloc de Zinken), keeleyita o keelyita.