Zoogeografia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La zoogeografia és la disciplina que estudia la distribució dels animals al territori, incloent-hi la dimensió temporal. D'aquesta manera, explora com varia la freqüència de determinades espècies a un hàbitat i la seva influència a l'entorn. També explica el perquè de les variacions, sovint degudes a mutacions, canvis climàtics, accidents geogràfics o processos històrics. Es basa en l'ecologia, la genètica i les troballes de la geografia física per establir patrons de conducta dels desplaçaments animals, reconstruir com eren al passat i vetllar per la seva conservació futura.

Tot i que la geografia i les ciències naturals portaven segles estudiant les diferències entre els animals de cada zona, la disciplina com a ciència neix amb les aportacions d'Alfred Russel Wallace, que va dividir les masses terrestres de la Terra en diverses regions zoogeogràfiques (posteriorment s'hi van afegir les regions polars):

• nord-europea
• mediterrània
• siberiana
• manxú
• africana oriental
• africana occidental
• malgaixa
• africana meridional
• hindú
• ceilanesa
• indoxinesa
• indomalàsia
• austromalàsia
• australiana
• polinèsia
• neozelandesa
• xilena
• brasilera
• mexicana
• antillana
• californiana
• rocallosa
• al·leganiana
• canadenca

Gairebé totes les espècies del món tenen una distribució endèmica, és a dir, es troben en un sol lloc.^[1]