Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Tabelle periodic

Li tabelle periodic, anc nominat li tabelle periodic del (chimic) elementes, es un tabellari exposition del chimic elementes. It es usat largimen in chimie, fisica, e altri scienties, e it es generalmen videt quam un icone de chimie. It es un grafic formulation del periodic lege, quel declara que li proprietas del chimic elementes exhibi un periodic dependentie sur lor atomic númeres.

Li tabelle es dividet ad-in quar areas presc rectangulari nominat blocs. Li ranges del tabelle es periodes, e li columnes es gruppes. Elementes ex li sam columnic gruppe del tabelle periodic monstra simil trates chimic. Tendenties traversa li tabelle periodic, con li inmetallic trate (tenente lor electrones) crescer de lu levul a dextri tra un periode, e de lu bass a alt tra un gruppe, e li metallic trates (cedente electrones a altri atomes) crescer in li contrari direction. Li actual cause de ti tendenties es li electronic configurationes del atomes.

Li prim tabelle periodic de devenir generalmen acceptat esset que del russian chimico Dmitri Mendeleev. In 1869, il formulate li periodic lege quam un dependentie del proprietas chimic sur atomic masse. Pro que ne omni elementes esset savet tande, quelc breches existet in su tabelle periodic, e Mendeleev successosimen usat li periodic lege de predir proprietas de alcun del mancant elementes. Li periodic lege esset reconosset quam un decovrie fundamental in li tard 19me secul, e it esset explicat con li decovrie del atomic numere e li inicial labore in mecanica quantic del tost 20me secul que iluminat li structura intern del atom. Ye le decovrie per Glenn T. Seaborg in 1945 que li actinides esset elementes de f-bloc in vice de d-bloc, un modern forme del tabelle esset atinget. Li tabelle e lege periodic es nu un central e índispensabil parte de modern chimie.

Li tabelle periodic continua evolver con li progresse de scientie. In natura, sol elementes til atomic numere 94 existe; trans 94, it esset necessi de sintesisa nov elementes in li laboratoria. Hodie, omni li prim 118 elementes es savet, completer li prim sett ranges del tabelle, ma chimic caracterisation ancor es mancat por li max grav elementes de confirma que lor proprietas coresponde a lor positiones. It ne es savet tant lontan li tabelle va extender ultra ti sett ranges e sive li trates del savet parte del tabelle va continua ad-in ti insavet region. Alcun scientific discussion anc continua pri alcun elementes es positionat bentost correctmen in li tabelle. Multi alternativ representationes del periodic lege existe, e hay alcun discussion pri sive un optim forme del tabelle existe.


Previous Page Next Page