Bernat de Ventadorn | |
---|---|
File:BnF ms. 12473 fol. 15v - Bernart de Ventadour (1).jpg | |
Naissença | 1120 / 1130 (?), {{{luòc de naissença}}} |
Decès | 1194 (?), {{{luòc de decès}}} |
Ocupacion | Trobador |
Bernat de Ventadorn èra un trobador lemosin de la mitat del sègle XII. Es famós per son mestritge e mai per la popularizacion de l'estil trobadorenc trobar lèu, e per sas Cansos prolificas, qu'ajudèron a definir lo genre e a establir la forma "classica" de poesia de l'amor cortés, e foguèt imitat e reproduit per fòrça trobadors del meteis sègle[1] .
Segon Uc de Sant Circ, Bernat èra lo filh d'un fornièr del castèl de Ventadorn en Lemosin. Aprenguèt probablament l'art de cantar e d'esciure de son mèstre Eble III de Ventadorn. Malurosament s'amorosiguèt de la molher d'aqueste darrièr e deguèt alara fugir en Normandia a la cort dels Plantagenèsts ont trobèt gràcia alprèp d'Alienòr d'Aquitània. Protegit per divèrsas dònas, puèi per Raimon V de Tolosa, s'acabèt la vida dins un monestièr (segon Frederic Mistral, es l'abadiá de Dalon, ont se moriguèt tanben Bertran de Bòrn[2]).