L'occitan ancian (tanben nomenat occitan medievau , provençau ancian ) qu'ei la primèra forma de las lengas occitanoromanicas, tau qui's tròba dens los escriuts ancians, de la vaduda de la lenga, au sègle VIII , dinc a 1500 .
Limits lingüistics a l'Edat Mejana . 1. Limits actuals de l'occitan. 2. Limits ancians de l'occitan. [ 1] 3. Limits actuals de l'arpitan (francoprovençal).[ 2] 4. Limits ancians de l'arpitan (francoprovençal).[ 3] 5. Limits miègjornals del francés (lenga d'oïl) al s. VIII (linha de Von Wartburg). 6. Limits miègjornals del francés (lenga d'oïl) al s. XIII[ 1] 7. Limits del breton al s. XIX }} 8. Pèrdias del breton rapòrt al francés (lenga d'oïl) dempuèi lo s. IX 9. Limit actual de las lengas germanicas. 10. Pèrdias del francés (lenga d'oïl) rapòrt a las lengas germanicas.[ 1] 11. Recuol de las lengas germanicas rapòrt al francés (lenga d'oïl).
Evolucion lingüistica pendent l'Edat Mejana , mens exact.
↑ 1,0 1,1 et 1,2 D’après Pierre Bonnaud, Les espaces dialectaux en France, situation et évolution , Ville de Souvigny, 1981.
↑ Gaston Tuaillon, Le francoprovençal, progrès d’une définition , Centre d’études francoprovençales.
↑ Aux racines du francoprovençal , Centre d’études francoprovençales.