Roma

Roma
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
D'esquèrra cap a dreita : lo Colisèu, lo Monument a Victor-Emanuèl II, la Plaça de la Republica, lo Castèl de Sant Ángel, la font de Trevi, la basilica de Sant Pèire e una vista aeriana de la vila.
Bandièra
Geografia fisica
Coordenadas	41° 53′ 19″ N, 12° 29′ 12″ E
Superfícia	1 285,31 km²
Geografia politica
País	Itàlia
Region	Laci
Província	Roma
Geografia umana
Populacion (30/11/2014)	2 874 038 ab.
Autras informacions
Còde postal	de 00118 a 00199
comune.roma.it

Roma (en italian: [ˈroːma]^[1]) es la capitala d'Itàlia, de la region de Laci e de la Ciutat Metropolitana de Roma Capitala. Dempuèi lo 3 d'octòbre de 2010 es una comuna de l’estatut especial, jol nom de Roma Capitala. Sa populacion èra estimada a 2 866 733 abitants, en abril de 2014. Sa superfícia totala es 1285 km². Es la comuna pus poblada e pus estenduda d'Itàlia.

Roma foguèt dins l'Antiquitat la capitala de l'Empèri Roman. Li diguèron adonc correntament Urbs («la Vila» per bonesa). Li dison sovent la vila dei sèt còlas (Aventin, Cælius, Capitòli, Esquilin, Palatin, Quirinal e Viminal); es apelada tanben de còps que i a, Caput mundi («capitala dau mond»), o la Città Eterna («La ciutat etèrna»).

Una enclava de Roma es l'Estat dau Vatican, lo territòri sobeiran qu'albèrga la Santa Ses, lo pus pichon estat dau mond. Lei catolics considèran l'evesque de Roma (lo papa) coma lo successor de Sant Pèire e la vila de Roma coma lo centre dau Cristianisme o aumens dau catolicisme.

Vila globala, Roma es la tresena destinacion toristica pus visitada d'Euròpa darrièr Londres e París^[2]. Los musèus del Vatican e lo Colisèu son entre los sites pus frequentats. Roma compta tanben nombroses ponts e fonts, 900 glèisas, e un grand nombre de musèus e d'universitats. En mai del torisme, l'economia de la vila es virada cap a las nòvas tecnologias, los medias e las telecomunicacions dempuèi las annadas 2000. Enrodada per las sèt còlas, la vila se situa a l'embocadura de Tibre e se devesís en vint e dos rioni. Roma organizèt tanben los Jòcs Olimpics d'estiu de 1960.

1. ↑ Canepari, Luciano (2009). «Roma». A: Dizionario di pronuncia italiana. Bologna: Zanichelli.  ISBN: 978-88-08-10511-0.
2. ↑ Caroline Bremner. «Top 150 City Destinations London Leads the Way».