L'aiguaneix, aiguanaix o capçalera d'un riu o rierol és l'indret a partir del qual l'aigua brolla. L'aiguaneix és el punt més allunyat del corrent del riu partint de la seva desembocadura o de la seva confluència amb un altre riu o rierol. Quan més d'una font alimenta un riu, el més habitual és de considerar el més alt com la seva font. El més llunyà es diu el corrent de capçalera.
El corrent pot començar a un salt d'aigua, un llac, un pantà, una deu, un ullal o una glacera segons les característiques geològiques o topogràfiques de l'indret.[1] La major part dels rius tenen origen en llocs on les aigües subterrànies surten a la superfície. Tal com s'explica a Mantell freàtic:
Del punt de vista de la seva conformació es poden distingir els aqüífers lliures, i els aqüífers confinats.
El naixement del riu d'Er (afluent del Segre) es coneix com l'Aiguaneix.[2]
Exemples de rius que naixen d'altres maneres: