Alain Aspect
| (2016) |
|
|
Naixement | 15 juny 1947 (77 anys) Agen (França) |
---|
|
Catedràtic Institut d'optique Graduate School, École Polytechnique |
---|
|
Director de recerca del CNRS emèrit |
---|
|
|
|
Formació | Universitat de París Sud - física (–1983) École Normale Supérieure de Cachan |
---|
|
Camp de treball | Física quàntica |
---|
Ocupació | físic quàntic, investigador |
---|
Ocupador | Institut d'optique Graduate School, catedràtic (2012–) Centre Nacional de Recerca Científica (1992–2012) CNRS Ile-de-France South Delegation (en) (1985–2012) Collège de France (1985–1992) École Normale Supérieure de Cachan (1974–1985) |
---|
Membre de | |
---|
|
Estudiant doctoral | Joachim von Zanthier, Robin Kaiser, Arnaud Landragin (en) , Jérôme Estève (en) , Fabrice Gerbier (en) , Gaël Varoquaux, William Guerin (en) , Alain Bernard, David Clément (en) , Christophe Jurczak (en) i François Bardou (fr) |
---|
|
|
|
Lloc web | lcf.institutoptique.fr… |
---|
Alain Aspect (Agen, 15 de juny de 1947) és un físic i acadèmic francès conegut sobretot per haver realitzat la primera prova concloent relacionada amb una de les paradoxes fonamentals de la mecànica quàntica: la paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen.
El 2022 va ser mereixedor del Premi Nobel de Física al costat de John Clauser i Anton Zeilinger «pels experiments amb fotons entrellaçats, establint violacions de les desigualtats de Bell i obrint un camí pioner cap a la informàtica quàntica».[1][2][3]