Alice Guy

Alice Guy

(1896)
Biografia
Naixement	(fr) Alice Ida Antoinette Guy 1r juliol 1873 Saint-Mandé (França)
Mort	24 març 1968 (94 anys) Mahwah (Nova Jersey)
Sepultura	Maryrest Cemetery (en)
Activitat
Ocupació	productora de cinema, realitzadora, actriu de cinema, autora, directora de cinema, guionista, directora de teatre
Activitat	1894-1922
Ocupador	Gaumont
Obra
Obres destacables (1896) La fada de les cols (1906) The Birth, the Life and the Death of Christ (en) (1912) Making an American Citizen (en) (1912) A Fool and His Money (en) (1913) A House Divided (en) (1913) Matrimony's Speed Limit (en)
Família
Cònjuge	Herbert Blaché (1907–1922)
Fills	2
Premis
Dama de la Legió d'Honor

Alice Guy o Alice Guy-Blaché (Saint-Mandé, 1 de juliol de 1873 - Mahwah, Nova Jersey, 24 de març de 1968), directora de cinema francesa, històricament va ser la primera persona a tot el món a exercir aquest ofici, i inventora de la ficció cinematogràfica i del cinema narratiu.^{[1][2][3][4][5]}

Va ser pionera en l'ús dels efectes especials, la ciència-ficció fílmica, els càstings interracials, el llenguatge cinematogràfic (plans, il·luminació, attrezzo, muntatge, caracterització...) i fundadora del que més endavant s'ha considerat la professió de productor executiu.^[1][2][3]

Amb la càmera Demeny-Gaumont, el 1896 Alice Guy va combinar imatges en moviment i l’art teatral, donant lloc a la seva primera pel·lícula, titulada La Fée aux Choux. Guy va realitzar una nova versió el 1901 titulada Sage-femme de première classe, mentre es mantenia al corrent de la investigació d’Étienne Jules Marey i Georges Demenÿ, i aprofitava els errors tècnics per crear els seus primers trucs, utilitzant cachés, la superposició i la projecció de la cinta cap avall.^[6]

Va filmar més de mil pel·lícules curtes al llarg de la seva vida, de les qual se'n conserven 350, i fundà diverses productores a França i Estats Units, com Solax Estudis a Flushing, Nova York.^[7] Tot i que va lluitar per ser reconeguda internacionalment com a directora, actriu i productora, la història del cinema va esborrar la seva contribució i va atribuir les seves pel·lícules al seu marit, als seus directors de fotografia, a persones anònimes, o bé directament no van ser ni mencionades. Malgrat la marginació que va patir per part dels historiadors pel fet de ser dona, en el context de l'època va ser apreciada i admirada pels professionals del sector.^[1][8]