Back Allen Ginsberg AF ألن غينسبرغ Arabic الن جينسبرج ARZ এলেন গিঞ্চবাৰ্গ AS Allen Ginsberg AST Allen Qinzberq AZ آلن قینزبرق AZB Аллен Гинзберг BA Ален Гінзберг BE Ален Гінзбэрг BE-X-OLD
Irwin Allen Ginsberg (Paterson, Nova Jersey, 3 de juny del 1926 - 5 d'abril del 1997) fou un poeta beat estatunidenc. Enllaç entre el moviment beat dels anys cinquanta i els hippys dels anys seixanta, i com a estudiant de la Universitat de Colúmbia a la dècada del 1940, va començar una amistat amb Lucien Carr, William S. Burroughs i Jack Kerouac, formant el nucli de la Beat Generation. Es va oposar enèrgicament al militarisme, al materialisme econòmic i a la repressió sexual, i va encarnar diversos aspectes d'aquesta contracultura amb les seves opinions sobre les drogues, el sexe, el multiculturalisme, l'hostilitat a la burocràcia i l'obertura a les religions orientals.[1][2]
La poesia de Ginsberg estava molt influïda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadència del jazz, a més, per la seva pràctica del budisme Kagyu i el seu origen jueu. Es considerava hereu de William Blake i de Walt Whitman. La potència dels poemes de Ginsberg, els seus llargs versos i la seva exuberància del Nou Món, reflectien la continuïtat de la inspiració que reclamava. Altres influències també incloïen al poeta estatunidenc William Carlos Williams.
Conegut pel seu poema Howl, Ginsberg va denunciar el que considerava les forces destructives del capitalisme i el conformisme als Estats Units.[3][4] La policia de San Francisco i la duana dels EUA van confiscar còpies de Howl el 1956, i un judici per obscenitat posterior el 1957 va atreure una gran publicitat a causa del llenguatge del poema i les descripcions del sexe heterosexual i homosexual en un moment en què les lleis de sodomia convertien els actes homosexuals (masculins) en un crim a cada estat.[5][6] El poema reflectia la pròpia sexualitat de Ginsberg i les seves relacions amb uns quants homes, inclòs Peter Orlovsky, la seva parella de tota la vida.[7] El jutge Clayton W. Horn va dictaminar que Howl no era obscè, preguntant-se: «Hi hauria llibertat de premsa o d'expressió si cal reduir el seu vocabulari a eufemismes innòcus?»[8]
Ginsberg va ser un budista que va estudiar àmpliament les disciplines religioses orientals. Va viure modestament, comprant la seva roba a botigues de segona mà i residint en apartaments a l'East Village de la ciutat de Nova York.[9] Un dels seus professors més influents va ser el budista tibetà Chögyam Trungpa, el fundador de l’Institut Naropa a Boulder, Colorado.[10] A instàncies de Trungpa, Ginsberg i la poeta Anne Waldman van començar allà l'Escola Jack Kerouac de Poètica Desencarnada el 1974.[10]
Durant dècades, Ginsberg va estar actiu en protestes polítiques sobre una sèrie de temes, des de la Guerra del Vietnam fins a la guerra contra les drogues. El seu poema Setembre a Jessore Road va cridar l'atenció sobre els refugiats que fugien del genocidi de Bangla Desh de 1971, exemplificant el que la crítica literària Helen Vendler va descriure com la persistent oposició de Ginsberg a la política imperial i la persecució dels impotents. La seva col·lecció The Fall of America va compartir el National Book Award for Poetry el 1974. El 1979, va rebre la medalla d'or del National Arts Club i va ser inclòs a l’Acadèmia Americana d'Arts i Lletres.[10] Va ser finalista del Premi Pulitzer el 1995 pel seu llibre Cosmopolitan Greetings: Poems 1986–1992.[11]
- ↑ «Ginsberg, Allen (1926–1997)». glbtq.com. Arxivat de l'original el 13 de març de 2007. [Consulta: 9 d’agost 2015].
- ↑ Ginsberg, Allen. Howl, Kaddish and Other Poems. Londres: Penguin Books Ltd., juliol 1, 2009, p. 0. ISBN 978-0-14-119016-7.
- ↑ Ginsberg, Allen. Deliberate Prose: Selected Essays 1952–1995. Nova York: HarperCollins, 20 de març de 2001, p. xx–xxi. ISBN 978-0-06-093081-3.
- ↑ «About Allen Ginsberg». PBS, 29-12-2002. Arxivat de l'original el 2015-09-06. [Consulta: 4 gener 2025].
- ↑ Jones. Censorship: a world encyclopedia. Volume 1–4. Abingdon: Taylor & Francis, 2015, p. 955. ISBN 978-1-135-00400-2. OCLC 910523065.
- ↑ Collins, Ronald K. L.. The People v. Ferlinghetti: The Fight to Publish Allen Ginsberg's Howl. Rowman & Littlefield, 2019, p. xi. ISBN 978-1-5381-2590-8.
- ↑ Kramer, Jane. Allen Ginsberg in America. Nova York: Random House, 1968, p. 43–46. ISBN 978-1-299-40095-5.
- ↑ de Grazia, Edward. Girls Lean Back Everywhere: The Law of Obscenity and the Assault on Genius. Nova York: Random House, 2 de març de 1993, p. 338. ISBN 978-0-679-74341-5.
- ↑ «Allen Ginsberg Project – Bio». allenginsberg.org. [Consulta: 18 febrer 2013].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Miles 2001
- ↑ «The Pulitzer Prizes | Poetry». Pulitzer.org. Arxivat de l'original el 2016-01-04. [Consulta: 31 d’octubre 2010].