Tipus | califat i estat desaparegut | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Capital | Tinmel Marràqueix | |||
Població humana | ||||
Idioma oficial | àrab | |||
Religió | islam i sunnisme | |||
Geografia | ||||
Superfície | 1.621.393 km² | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Creació | 1121 | |||
Dissolució | 1269 (Gregorià) | |||
Següent | Regne de Portugal i Dinastia marínida | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | monarquia califat | |||
Moneda | Almohad dinar (en) | |||
Els almohades (de l'àrab الموحدون, al-muwaḥḥidūn, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al segle xii.[1][2] Conqueriren tot el nord d'Àfrica, fins a Egipte, i l'Àndalus (1145-1146).[3] Cal entendre per dinastia almohade la dels imams o califes que van dirigir el moviment (emparentats després del segon califa, que va donar lloc a la dinastia mumínida) quan el moviment religiós esdevé també polític, mentre que les dinasties que van sortir a la seva ombra o del seu desmembrament, tot i que van defensar el mateix corrent religiós, són conegudes pels noms propis de cadascuna.[4]
La seva història es compon de tres fases principals: una d'expansió (1117-1163) que va durar fins a la mort del primer califa; una altra d'apogeu (1163-1199); i una tercera de declivi (1199-1268) fins a la seva desaparició, primer a al-Àndalus (1229) i després al Magrib (1268).[5]
Probablement, el cabdill (i califa) més famós dels almohades siga Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur (1184-1199). Al-Mansur es va guanyar aquest apel·latiu per la batalla d'Alarcos contra Alfons VIII de Castella, el 1195. El seu successor, però, Muhàmmad an-Nàssir (1199-1214), també es va fer famós per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212.[6]