Alqueria

Aquest article tracta sobre el llogaret rural. Vegeu-ne altres significats a «Alqueria (desambiguació)».

Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret')^[1] és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població.^[2] Hom considera que tenen el seu origen en la vil·la romana,^[2] si bé la historiografia valenciana més moderna descarta esta teoria.^[2]

El significat del concepte d'alqueria ha canviat amb els canvis que s'han produït a la societat. Per aquesta raó, no és el mateix el que s'entenia per una alqueria en l'època musulmana que el que es considerava que ho era en època feudal o als segles xviii o xx.^[3]

Com a tipologia arquitectònica i com a unitat d'habitació, l'alqueria és un concepte boirós pel que fa a l'arquitectura tradicional.^[2] Generalment es considera que una alqueria està formada tant per una casa aïllada dels nuclis de població, sovint de dimensions més grans que les d'un habitatge normal, com per un conjunt de cases.^[2] En ambdós casos, es destaca la vinculació de l'habitatge a les terres de cultiu.^[2] Pel que fa al seu origen, se situa en els districtes rurals propis de la societat andalusina,^[2] Algunes alqueries incloïen torres, que conforme es deixe enrere l'edat mitjana, deixarien enrere el seu caràcter defensiu per a ser merament ornamental.^[4]

Les alqueries que encara hi ha en l'actualitat han sobreviscut a diferents èpoques de despoblació i abandó rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com a molins o tallers.

Actualment, a causa de l'auge del turisme rural, moltes s'han adaptat al ram de l'hoteleria com a allotjaments o restauració, d'altres com a centres culturals o museus.