Analcima

Analcima
Fórmula química	Na(AlSi₂O₆)·H₂O
Epònim	astènia
Localitat tipus	Etna Volcanic complex (en)
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.02
Dana	77.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic; pot ser tetragonal, ortoròmbic o monoclínic depenent del grau d'ordenació
Hàbit cristal·lí	típicament en cristalls, en general trapezoedres, també massiu a granular
Color	blanc, groc, vermellós, gris
Macles	polisintètic a [001], [110]
Exfoliació	{001} molt imperfecta
Fractura	desigual, subconocïdal
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcid
Gravetat específica	2,24 a 2,29
Densitat	2,2 a 2,3
Propietats òptiques	isotròpic; anòmalament biaxial (-)
Índex de refracció	n = 1.479 - 1.493
Fusibilitat	3,5
Altres característiques	feblement piezoelèctrica; dèbilment electroestàtica quan es frega o s'escalfa
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Anl
Referències	[1][2]

L'analcima és un mineral de la classe dels silicats; dins d'aquests pertany als tectosilicats, concretament a les escapolites. També pertany al grup de les zeolites. L'analcima és l'anàleg de sodi de la pollucita, amb la que forma la sèrie Analcima-Pollucita. També forma una sèrie amb la wairakita. Anomenada així l'any 1797 per Rene Just Haüy, del grec ανάλκιμος (analkimos), "feble" o "sense força", en al·lusió a la debilitat de la càrrega electroestàtica desenvolupada quan el mineral s'escalfa o es frega.