Anatema

Anatema (del llatí anathema, i aquest del grec ἀνάθεμα, anathema, originalment “ofrena”)^[a] és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa. És una pena encara més greu que l'excomunió, i es tracta de la màxima sanció imposada als pecadors: no sols queden exclosos dels sagraments, sinó que des d'aquest moment se'ls considera destinats a la condemnació eterna.

A l'Antic Testament, en canvi, anatema es va fer servir per condemnar a l'extermini les persones o coses afectades per la maledicció atribuïda a Déu. L'adaptació del terme greco-hebreu ha portat controvèrsia entre els teòlegs per la seva dificultat interpretativa i les múltiples connotacions que se'n poden derivar.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.