Aquest article tracta sobre la dinastia noble. Vegeu-ne altres significats a «Anglesola». |
Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.[1] Probablement originaris del sud de França.[1] El primer membre d'aquest llinatge fou Berenguer Gombau (vers el 1079) que esdevingué senyor de la baronia homònima infeudada pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.[1] La primera donació els feia senyors del Mascançà (a la plana de Lleida) amb drets sobre Balaguer, Corbins i Alcoletge,[1] abans i tot que aquesta zona caigués en mans cristianes. La família va acabar generant tres estirps principals: els Anglesola (a Miralcamp i Mollerussa), els Bellpuig (presents a Butsènit i Utxafava) i els Vallbona.[1] Foren presents a la conquesta de Saragossa el 1118 i al llarg setge de Lleida el 1139.[1] Ells foren els fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.[1]
El 1633 la baronia dels Anglesola ja requeia a la família dels Rocabertí, i poc després el 1645 pujava a la categoria de marquesat (Marquesat d'Anglesola). La branca es va acabar extingint el 1831 i llavors el títol passà a mans del comte de Peralada.
Els primers temps el nom podia variar en altres formes com ara Angularipla o Anglerola.[1]