Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 desembre 1954 (70 anys) Logronyo (La Rioja) |
Activitat | |
Ocupació | poetessa, traductora, escriptora |
Família | |
Cònjuge | Vicent Alonso i Catalina |
Pare | Fernando Montero Moliner |
Anna Montero i Bosch (Logronyo, 3 de desembre de 1954) és una poeta i traductora valenciana.[1][2] Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, entre les seues traduccions hi ha els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials de Baudelaire, Mademoiselle Fifi de Maupassant, i obres d'altres autors com ara Jean Guéhenno, Michel Crouzet, François Poulain de la Barre, Claudine Bertrand, Aurélie Nemours, Anise Koltz, i l'antologia Poetes quebequesos (2001). La seva producció original, una poesia «depurada i insinuant, de to tènue i atmosfera delicada»,[3] es compon de «poemes breus que ens parlen d'amor, de la poesia i el somni, sempre amb un caire existencial que reflecteix l'angoixa de la mancança de sentit i la buidor del món».[4] Ha estat inclosa en diverses antologies: L'espai del vers jove (1985), Les veus de la medusa. Vint-i-una poetes valencianes (1991) Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià (1991) Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (1997) i Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999; coordinada per Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria Mercè Marçal).[5] És filla del filòsof Fernando Montero.
L'Arts Santa Mònica de Barcelona li va dedicar una sessió dels «Dilluns de poesia» el 3 de desembre de 2018, amb la presentació de Maria Josep Escrivà.[5]