Annabergita | |
---|---|
Annabergita de les mines Lavrion, Àtica, Grècia. | |
Fórmula química | Ni₃[AsO₄]₂·8H₂O |
Epònim | Annaberg-Buchholz |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 08.CE.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.10b |
Dana | 40.3.6.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | generalment com vetes fibroses, crostes cristal·lines o terroses; rarament cristalls ben formats |
Estructura cristal·lina | a = 10.179(2) Å, b = 13.309(3) Å, c = 4.725(1) Å; β = 105(1)°; Z = 2 |
Grup puntual | monoclínica prismàtic |
Color | verd, blanc verdós, verd poma |
Exfoliació | {010} perfecta, indistinta {100}{102} |
Tenacitat | sèctil |
Duresa (Mohs) | 1,5 a 2,5 |
Lluïssor | subadamantina, nacarada en exfoliacions; pot ser terrossa |
Color de la ratlla | verd clara a blanc |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 3,07 |
Densitat | 3,0 a 3,1 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.622 nβ = 1.658 nγ = 1.687 |
Birefringència | δ = 0.065 |
Angle 2V | mesurada 84° |
Varietats més comunes | |
Cabrerita | varietat que conté magnesi. |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Anb |
Referències | [1] |
L'annabergita és un mineral de la classe dels arsenats. Henry J. Brooke i William Hallowes Miller li van donar nom l'any 1852 en honor d'una de les seves dues localitats tipus, la localitat alemanya d'Annaberg. És l'ànaleg amb níquel de l'eritrita, amb la qual forma una sèrie.[2] Pertany al grup vivianita.