Frontis de la primera edició en català amb un homenatge a Lluís Battle i Prats | |
Tipus | revista científica |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | des del 1979 Català, abans castellà |
Data d'inici | 1979 |
Adreça | Carrer Muralla 2, 17005 Girona |
Lloc de publicació | Girona |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Periodicitat | Anual |
Àmbit | Països Catalans |
Tema | història i cultura |
Editorial | Institut d'Estudis Gironins |
Identificadors | |
ISSN | 0213-6228 |
Lloc web | www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins Annals Gironins |
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG). El primer número va aparèixer el 1947.
El llavors president de l'IEG, Tomàs Carreras i Artau va definir el paper de la publicació com «mantener vivo el espiritu de nuestra Ciudad y la comarcas gerundenses, y el culto a sus bellezas artísticas y naturales» (en castellà, trad.: «mantenir viu l'esperit de la nostra ciutat i de les comarques gironines i la reverència a la seva bellesa natural i artística).[1] Va presentar la revista a la portada de la primera edició com la successora de la Revista de Gerona que va publicar-se de 1876 a 1895.
La revista vol donar a conèixer les recerques i les investigacions que fan els membres de l'Institut i els estudiosos d'altres institucions científiques i culturals, convidats a participar en homenatges i miscel·lànies. L'àmbit territorial preferentment és de les comarques gironines, Catalunya i els Països Catalans. La revista pot consultar-se a la pàgina web de les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) amb el suport tècnic de la Biblioteca de la Universitat de Girona.[2]
La revista és la portaveu de l'IEG, que va crear-se el 1946. A l'inici es deia Anales de l'Instituto de Estudios Gerundenses i al context de la dictadura franquista només publicava en castellà. Les primeres dues pàgines en català van aparèixer a l'edició de 1962[3] i el primer article llarg el 1964, amb l'excusa de reeditar un text històric en homenatge a Ferran Valls i Taberner, un catalanista que va tornar-se en defensor del franquisme.[4] A poc a poc les contribucions en català van augmentar i l'any 1979, l'IEG va normalitzar la primera plana i el títol.