Back Anthocyane ALS أنثوسيان Arabic Антацыяны BE Антоциан Bulgarian Antocijanin BS Antokyan Czech Anthocyanin Danish Anthocyane German Anthocyanin English Antocianino EO
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques  |
|---|---|
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | pigment biològic |
No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre.
Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.
Són pigments hidrosolubles pertanyents a la família dels flavonoides com també les antoxantines.
El 1835, el farmacèutic alemany Ludwig Clamor Marquart va donar el nom d'Anthokyan a un compost químic que dona a les flors un color blau per primera vegada en el seu tractat "Die Farben der Blüthen". En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i són els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor quan la fotosíntesi ha cessat o del color vermellós de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que encara no predomina la fotosíntesi.[1]
Les antocianes pertanyen a una classe pare de molècules anomenades flavonoides sintetitzades mitjançant la via dels fenilpropanoides. Es troben en tots els teixits dels traqueobionts, incloses fulles, tiges, arrels, flors i fruits. Les antocianines es deriven de les antocianidines afegint-hi glúcids.[2] Són inodores i moderadament astringents.
En la vinya la composició d'antocians del raïm és una característica del fenotip de cada varietat i també depèn de com hagi estat conreat (secada, rendiment, etc.) cosa que permet identificar els vins. Alhora la producció i la quantitat d'aquest pigment depèn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sòl.
| Antocianina en mg per 100 g d'aliment | |
|---|---|
| albergínia | 750 |
| taronja | ~200 |
| móra | ~115 |
| Gerd | 10-60 |
| Cirera | 350-400 |
| grosella | 80-420 |
| aranja (roja) | 30-750 |
| vi negre | 24-35 |
Tenen propietats antioxidants i protegeixen de les radiacions ultraviolades l'excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura.
- ↑ Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460.
- ↑ Jordheim, Monica; Andersen, Øyvind M. «ANthocyanins». Anthocyanins, 18-10-2010.