Arc de triomf

Per a altres significats, vegeu «Arc de triomf (desambiguació)».

L'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc. Normalment eren eregit per homenatjar una persona important o per commemorar un esdeveniment com podria ser una victòria militar. Fou un monument típic de l'arquitectura romana. De vegades es construïen com a elements aïllats pero d'altres servien com a punt d'inici o porta d'un carrer o via, preferiblement un on s'hi celebraven processons triomfals i altres festes.^[1] Són molt ornamentats amb detalls arquitectònics, escultures i inscripcions commemoratives.^[2]

Els primers arcs dels que es te constància són del segle i, i es troben a Itàlia. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc de Cabanes a la Plana Alta.

Des de finals de l'edat mitjana, durant el Renaixement i fins a l'actualitat s'han seguit construint arcs de triomf. Alguns dels exemples més coneguts són l'entrada del Castell Nou de Nàpols, la porta de Saint-Denis a París, o la porta d'Alcalá a Madrid. Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou Napoleó, que a París va fer aixecar els arcs del Carrousel i el de l'Étoile. A Barcelona, en commemoració de l'Exposició Universal de 1888, se'n va construir un a l'entrada de l'Exposició, a la confluència dels actuals passeigs de Sant Joan i Lluís Companys (vegeu Arc de Triomf de Barcelona).