Argirodita | |
---|---|
Cristalls d'argirodita de Colquechaca, Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia | |
Fórmula química | Ag₈GeS₆ |
Epònim | argent |
Localitat tipus | Himmelsfürst mine (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 – Anhang |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | pseudo-octahedral, dodecahedral, cubs; agregats de cristalls radiats, crostes botrioides, massiu |
Estructura cristal·lina | a = 15.149 Å, b = 7.476 Å, c = 10.589 Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbica mm2 piramidal |
Color | gris fosc |
Macles | macles de penetarció, llei pseudospinel·la {111} |
Exfoliació | absent |
Fractura | desigual a concoidal |
Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosc |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 6,2 a 6,5 |
Densitat | 6,32 g/cm³ |
Propietats òptiques | feblement anisotròpica |
Pleocroisme | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Agy |
Referències | [1] |
L'argirodita[2] és un mineral que pertany i dona nom al grup de l'argirodita de minerals, de la classe dels sulfurs.[3] Fou descobert el 1886 pel químic alemany Clemens Alexander Winkler i en el qual realitzà el descobriment de l'element químic germani, quinze anys després d'haver estat predit pel químic rus Dmitri Mendeléiev en la seva taula periòdica. Fou descobert a la mina Himmelsfürst, a les Muntanyes Metal·líferes, prop de Freiberg, Saxònia, Alemanya. Havia estat descrit de forma imperfecta per August Breithaupt el 1849 a partir de cristalls de Bolívia. El nom deriva del grec argyrodes, que significa "ric en argent".