Back Arxe AZ ئارخێ CKB Pralátka Czech Archē German Arche English Arché Spanish Ürgalge ET Arkhe EU آرخه FA Arkhe Finnish
| Segle | Escola | Filòsof | Arque (Arkhé) |
|---|---|---|---|
| VII aC | Milet | Tales de Milet | Aigua |
| Anaximandre | Apíron (Àpeiron) | ||
| Anaxímenes | Aire | ||
| Colofó | Xenòfanes | Terra | |
| VI aC | Pitagòrica | Pitàgoras | Nombres |
| Efes | Heraclit | Foc | |
| Eleàtica | Parmènides | L'ésser | |
| V aC | Pluralista | Empèdocles | Les quatre "arrels" |
| Anaxàgoras | Homeomeries | ||
| Demòcrit | Els àtoms |
En la filosofia clàssica grega, l'arque[1] (del grec ἀρχή / arkhé : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'arque va ser un dels objectius centrals dels filòsofs presocràtics.
L'estudi de l'arque girava al voltant de dues preguntes: és possible que tots els éssers naturals tinguin un origen (arque) comú? i, en cas afirmatiu, quin és aquest component original i font de totes les coses?
- ↑ Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, p. 22 (Biblioteca Universitària). ISBN 84-7739-225-0. «ἀρχή - archḗ - arque»