Arquebisbat de Viena

Arquebisbat de Viena
	Archidioecesis Viennensis o Vindobonensis
	La Catedral de Sant Esteve
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Localització
	48° 12′ N, 16° 24′ E / 48.2°N,16.4°E
	Àustria
Parròquies	660
Conté la subdivisió	Eisenstadt, Linz, Sankt Pölten
Població humana
Població	2.803.652 (2017) (308,09 hab./km²)
Llengua utilitzada	alemany
Religió	romà
Geografia
Part de	província eclesiàstica de Viena
Superfície	9.100 km²
Limita amb	bisbat de Graz-Seckau, sud-oest ; arquebisbat de Trnava, nord-est ; arquebisbat de Bratislava, sud-est ; bisbat de Brno, nord ; bisbat de Sankt Pölten, oest ; bisbat d'Eisenstadt, sud
Dades històriques
Anterior	bisbat de Viena
Creació	18 de gener de 1469
Patrocini	Esteve màrtir
Catedral	Catedral de Sant Esteve
Organització política
• Arquebisbe metropolità	cardenal Christoph Schönborn, O.P.
Lloc web	erzdioezese-wien.at

L'arquebisbat de Viena és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Àustria. Actualment té com sufragànies les diòcesis d'Eisenstadt, Linz i Sankt Pölten. El territori de l'arxidiòcesi comprèn la ciutat de Viena i la part oriental de l'estat federal austríac de la Baixa Àustria. La seu arxiepiscopal és la ciutat de Viena, on es troba la catedral de Sant Esteve. El territori està dividit en 659 parròquies.

Viena era una fortalesa celta i després romana (Vindobona); el bisbat ja existia al segle v però després desapareix durant segles i reapareix al segle ix quan tenia seu a Fabiana. Viena va començar a agafar importància com a seu dels marcgravis d'Àustria i des del segle xiii com a residència dels Habsburg. La construcció de la catedral de Sant Esteve es va iniciar el 1147. De 1469 a 1513 els bisbes, com en altres llocs, foren nomenats administradors. La seu de Viena fou creada formalment el 18 de gener de 1469 i el primer que va residir a Viena fou Jordi de Slatkonia a l'inici del segle xvi. El bisbat fou elevat a arquebisbat l'1 de juny de 1722. De 1558 a 1806 Viena fou la capital efectiva del Sacre Imperi Romanogermànic i fins al 1918 la capital de l'Imperi Austrohongarès; del 1861 a 1918 els arquebisbes foren membres de la Cambra de Senyors de Cisletània i considerats prínceps-arquebisbes.