Arquitectura religiosa

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

L'arquitectura religiosa s'ocupa del disseny i la construcció dels llocs de culte sagrats o espais de pregària, com ara esglésies, mesquites, stupes, sinagogues, i temples. Moltes cultures han dedicat grans quantitats de recursos a l'arquitectura religiosa, i els seus llocs de culte i espais sagrats es troben entre les edificacions més impressionants i perdurables que ha creat la humanitat. Per aquesta raó, la disciplina occidental d'Història de l'Arquitectura segueix en bona part la història de l'arquitectura religiosa des de les èpoques més remotes fins a almenys el període barroc. La geometria sacra, la iconografia i l'ús de sofisticades semiòtiques com ara signes, símbols i motius religiosos són endèmics en l'arquitectura religiosa.

Les estructures religioses sovint evolucionen durant períodes de diversos segles i eren les majors construccions del món, abans de l'existència dels moderns gratacels. Mentre que els diversos estils emprats en l'arquitectura religiosa de vegades reflecteixen tendències d'altres construccions, aquests estils també es mantenien diferenciats de l'arquitectura contemporània utilitzada en altres estructures. Amb l'ascens de les religions monoteistes, els edificis religiosos es van anar convertint en major mesura en centres d'oració i meditació.