Art d'Amarna

L'art d'Amarna és un estil revolucionari de l'art egipci creat pel faraó Amenhotep IV (o Amenofis IV), pertanyent a la dinastia XVIII i que va adoptar el nom d'Akhenaton durant el seu regnat.

Es caracteritza per ser un art delicat on abunden plantes, flors i ocells, així com escenes de gènere semblant a l'«art naturalista». També per la representació bastant realista de personatges, amb èmfasi en els gestos i línies corbes, fins i tot pel que fa a la família reial (mentre que l'art tradicional era bastant idealista).^[1]

El nom «Amarna» es refereix a les ruïnes de l'antiga ciutat egípcia d'Akhetaton (Horitzó d'Aton), que avui és coneguda com Al-Amārna. Aquesta ciutat va ser fundada pel faraó Akhenaton amb la finalitat d'establir una nova capital amb els llocs de culte de la seva pròpia «religió de la llum», amb un únic déu que era el déu Aton. La ciutat va ser construïda en tres anys i va ser poblada l'any 1343 aC.^[2]

La concepció religiosa d'Akhenaton va tenir repercussions no només sobre la religió en el sentit estricte, sinó en tots els àmbits de la vida egípcia. Així que els vells tabús van caure, no hi havia raó per ser censurat i va iniciar un trencament amb els segles de tradició. Les noves normes van ser dictades, gairebé amb tota seguretat, pel rei en persona. En la seva tomba, l'escultor de la cort Bak es va autoproclamar «estudiant» del mateix monarca.

Aquest art, però, va resultar efímer. En el moment que va morir el seu fill Tutankamon, el Període d'Amarna no només va arribar a la seva fi, sinó que es van restaurar les creences tradicionals i les pràctiques religioses del poble egipci. Els sacerdots dels cultes antics van eliminar aquestes representacions i escultures amb l'objectiu d'esborrar la memòria d'Akhenaton. També es va abandonar i desmantellar la ciutat.^[3]

A principis del segle xx, es van realitzar excavacions amb gran èxit, sota la direcció de Ludwig Borchardt i els descobriments van ser compartits entre El Caire i Berlín.^[2]