Atlanta

Per a altres significats, vegeu «Atlanta (desambiguació)».

Atlanta

Tipus	seu de comtat, gran ciutat, ciutat dels Estats Units i municipi de Geòrgia
Sobrenom	The Big Peach, ATL i Hotlanta
Epònim	Western and Atlantic Railroad (en)
Localització
33° 45′ 25″ N, 84° 23′ 25″ O / 33.7569°N,84.3903°O / 33.7569; -84.3903
Estat	Estats Units d'Amèrica
Estat federat	Geòrgia
Comtat	comtat de Fulton
Capital de	Geòrgia comtat de Fulton
Població humana
Població	498.715 (2020) (1.433,1 hab./km²)
Llars	215.179 (2020)
Idioma oficial	anglès
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea metropolitana d'Atlanta (Població:6.089.815)
Part de	àrea metropolitana d'Atlanta
Superfície	347,996293 km²
Aigua	0,6394 % (1r abril 2010)
Altitud	225 m
Creació	29 desembre 1845
Organització política
Òrgan legislatiu	Ajuntament d'Atlanta , (Escó: 16)
• Batle	Andre Dickens (en) (2021–)
Identificador descriptiu
Codi postal	30060, 30301–30322, 30324–30334, 30336–30350 i 30353
Fus horari	EDT UTC−05:00, hora estàndard UTC−04:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	404, 678 i 770
Altres
Agermanament amb	Cirebon Atenes Asmara ../... 25+
Lloc web	atlantaga.gov

Atlanta és la capital del Comtat de Fulton i de l'estat de Geòrgia (Estats Units) des de 1868. Es troba principalment dins del comtat de Fulton (per al qual serveix com a seu del comtat), amb aproximadament un 10% de la ciutat dins del veí comtat de DeKalb. Amb una població de 498.715 habitants la ciutat l'any 2020, és la vuitena ciutat més poblada del sud-est i la 38a ciutat més poblada dels Estats Units segons el cens de 2020.^[1] L'àrea metropolitana d'Atlanta, molt més gran, acull més de 6,1 milions de persones, el que en fa la vuitena àrea metropolitana més grossa dels Estats Units. És la seu del comtat de Fulton, el comtat més poblat de Geòrgia. Situat entre els contraforts de les muntanyes dels Apalatxes a una alçada de poc més de 1.000 m sobre el nivell del mar, presenta una topografia única que inclou turons ondulats, vegetació exuberant i la cobertura arbòria urbana més densa de qualsevol ciutat important dels Estats Units.^[2]

És un centre administratiu i industrial (indústries tèxtils, alimentàries, químiques i siderúrgiques).^[3]

Atlanta es va fundar originalment com a terminal d'un important ferrocarril patrocinat per l'estat, però aviat es va convertir en el punt de convergència entre diversos ferrocarrils, que en van estimular el creixement ràpid. El més gran va ser el ferrocarril de l'Oest i l'Atlàntic, del qual es deriva el nom Atlanta, que prova la creixent reputació de la ciutat com a centre important del transport.^[4] Durant la Guerra Civil dels Estats Units, va tenir un paper estratègic important per a la Confederació fins que va ser capturada el 1864. La ciutat va ser gairebé completament cremada durant la Marxa al mar del general William T. Sherman. No obstant això, la ciutat es va recuperar de manera espectacular en el període de postguerra i es va convertir ràpidament en un centre industrial nacional i la capital no oficial de l' anomenat «Nou Sud». Després de la Segona Guerra Mundial, també es va convertir en un centre de fabricació i tecnologia.^[5] Durant les dècades de 1950 i 1960, va tenir un paper important en elmoviment afroamericà pels drets civils, amb Martin Luther King, Ralph David Abernathy i molts altres locals que van ser líders destacats del moviment.^[6] A l'era moderna, Atlanta s'ha mantingut fidel a la seva reputació com a centre de transport, amb l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson. L'any 1998 va ser l'aeroport més concorregut del món pel trànsit de passatgers (una posició que ha ocupat cada any des de llavors, a excepció de 2020 com a conseqüència de la Pandèmia de COVID-19).^{[7][8][9][10]}

Amb un producte interior brut (PIB) de 406 $ mil milions, Atlanta té la desena economia més grossa de ciutats dels Estats Units i la vintena del món.^[11] Té una economia diversa, amb sectors dominants en indústries com ara transport, aeroespacial, logística, sanitat, operacions de notícies i mitjans, producció de cinema i televisió, tecnologia de la informació, finances i investigació biomèdica i polítiques públiques.^{[cal citació]} La gentrificació d'alguns dels barris, estimulada inicialment pels Jocs Olímpics d'estiu de 1996, s'ha intensificat al segle xxi amb el creixement de la línia de cintura d'Atlanta. Això n'ha alterat la demografia, política, estètica i cultura.^[12][13]

Quan la Guerra Civil va acabar el 1865, Atlanta es va reconstruir gradualment durant l'era de la Reconstrucció. L'obra va atreure molts nous residents. A causa de la xarxa de transport ferroviari superior de la ciutat, la capital de l'estat es va traslladar de Milledgeville a Atlanta el 1868.^[14] En el cens de 1880, Atlanta havia superat Savannah com la ciutat més gran de Geòrgia.^[15]

A partir de la dècada de 1880, Henry W. Grady, l'editor del diari Atlanta Constitution, va promoure Atlanta a possibles inversors com una ciutat del «Nou Sud» que es basaria en una economia moderna i menys dependent de l'agricultura. El 1885, la fundació de la Georgia School of Technology (ara Georgia Tech) i l'Atlanta University Center, un consorci de col·legis històricament negres format per unitats per a homes i dones, havien establert Atlanta com a centre d'educació superior. El 1895, Atlanta va acollir la Cotton States and International Exposition, que va atreure prop de 800.000 visitants i va promoure amb succés el desenvolupament del Nou Sud al món.^[16]